Tot el segle XIX va ser un xoc entre dues maneres d’entendre el món i el poder: la de sempre, representada per reis, nobles i capellans; i la que havia nascut arran de les revolucions liberals del segle XVIII, encapçalada per la burgesia. L’ascens d’aquesta i l’establiment de l’Estat liberal, ocupant àrees, com la beneficència i l’educació, que l’Església considerava pròpies, va fer que aquesta s’ado