Abans de la gran crisi del segle XIV —una època de pestes, de fam i de pugnes clericals que acabarien en el Cisma d’Occident—, els europeus i les europees tenien una relació oberta amb els seus cossos i també amb la pròpia higiene. L’aigua i la neteja no eren vistos com una cosa negativa, ans al contrari. Des dels pobles mesopotàmics fins a l’antic Egipte, passant per grecs i romans, el bany s’entenia com un plaer i un espai de socialització.
Cap al final de l’edat mitjana