Una mort misteriosa i l’enfrontament entre dues dones que lluiten per mantenir la fortalesa de Casa Castell, la més rica del Pallars Sobirà, són els ingredients principals d’aquesta novel·la. En el marc de la desamortització del 1855, la novel·la ens transporta a un escenari on s’obren noves possibilitats per canviar els antics equilibris. Seguiran les cases fortes governant la zona, o prosperaran les més pobres?
La catxipanda és un plat en què cadascú aportava ingredients a l’àpat. És el que han fet els autors d’aquest llibre: ajuntar tots els articles de la revista Catxipanda. Diari no diari d’Història que tracten sobre Barcelona. Els reportatges, de temes diversos, dibuixen el relat d’una ciutat oberta i transformadora.
Sinagogues, calls, cementiris... són moltes les empremtes que han deixat els jueus al nostre país. A través d’aquest recull de gairebé 140 mapes i més de 30 taules i gràfics podem resseguir la presència i l’evolució d’aquesta comunitat a Catalunya, des de l’antiguitat fins avui. Text i imatge fan d’aquest volum un excel·lent manual d’història jueva.
Tres segles després arriba en català la traducció d’El Principat de Catalunya, treball de Josep Plantí, exiliat austriacista durant la guerra de Successió. L’obra, escrita en llatí, recull elogis a Catalunya de més de dos-cents autors d’altres nacionalitats de l’època. A l’edició actual hi trobareu el context i una acurada biografia de l’autor, un personatge que havia passat desapercebut en la història catalana
A través de les vides de quatre dels homes més poderosos del món a l’inici del segle XVI, l’historiador i diplomàtic britànic John Julius Norwich construeix un retrat polièdric de l’Europa moderna. A través de les vides i les decisions d’Enric VIII d’Anglaterra, Carles V d’Alemanya i I d’Espanya, Francesc I de França i Solimà el Magnífic, l’autor explica l’inici del protestantisme, les guerres de religió o de l’exploració i el domini de les terres de més enllà de l’Atlàntic.
Un dels mèrits de l’obra, a part d’estar escrita en un to amè i divulgatiu, és incorporar a la tria la figura del soldà otomà, que amb la seva particularitat cultural i religiosa enriqueix el llenç de l’Europa del Renaixement.
