Els romans reflectiren en l’antroponímia la seva obsessió per l’ordre. Ho van fer amb els tria nomina (‘tres noms’): el praenomen, el nomen i el cognomen. El praenomen funcionava com a nom propi. I no n’hi havia gaires, si fa o no fa, una vintena: entre ells, Publius (‘popular’), Marcus (‘propi del déu Mart’), Gaius (‘gaig’, nom d’un tipus d’ocell) o Tiberius(‘propi del Tíber’). Que n’hi havia tan pocs on triar ho demostra que, a partir del cinquè fill, s’u
Des de quan tenim noms i cognoms?
Al segle IX, els cognoms heretats dels romans van començar a adquirir identitat pròpia. A poc a poc es van anar enriquint i van passar a designar des d’accidents geogràfics fins a defectes físics, càrrecs o oficis
