—Sovint, Crònides, d’un dos fem un vint-i-dos. És cosa sabuda. També ho és que certs elements xerren més que setze, xalen fent safareig i emboliquen la troca. D’un gra de sorra, n’ix, al capdavall, un roquissar, i vés, aleshores, a treure’n l’entrellat. I en un cas tan llaminer per a la xafarderia com el de fa un moment al moll del Canó, no ens hem d’enganyar, cony, les pelfes s’escampen sense aturador. Per això m’he dit: &ldq