Imagineu que sou Lluís Millet i Pagès. Sou el director de l’Orfeó Català i torneu a Barcelona després de guanyar diversos premis al Concurs d’Orfeons de Niça del 1897. Imagineu que baixeu del tren a l’estació de França i una immensa gentada esclata en eufòria. Centenars de fans us aclamen amb fervor, en un ambient festiu animat per la Banda Municipal de Barcelona. Perquè som al 1897, que si no, diríem que una rebuda així avui només la tenen els jugadors del primer