1/ El 'Brodway català'
Fa un segle, al Paral·lel barceloní es concentrava una de les millors ofertes lúdiques d’Europa: vodevils, revista, sainets, operetes... Per això, l’escriptor Joan de Sagarra, el va batejar com el Broadway català. Els senyorets hi bevien xampany de matinada al costat d’una humanitat sorollosa formada per obrers i mariners que consumien matarrates (aiguardent), absenta o barreja.
2/ La musa eròtica
La gran atracció d’aquells anys va ser Francisca Marqués, de nom artístic de Raquel Meller. S’explica que quan ella cantava allò de “ven y ven”, el públic entrava en una espècie d’èxtasi col·lectiu. I és que aquesta aragonesa escultural, definida per Vázquez Montalbán com la “musa dels somnis eròtics de generacions de barcelonins”, tenia un gran domini de l’escenari.
3 / Rebutjar un rei
La fama de Meller va creuar fronteres i va triomfar amb la seva “Violetera” a llocs com Londres, París o Nova York. Per allà on ella passava ningú no quedava indiferent. Fins i tot es va rebutjar el rei Alfons XIII. Quan ell va convidar-la a actuar al seu palau, ella va dir que “si el rei em vol veure, que vingui al teatre”. Gran!
Aquest article es va publicar en el número 216 del Sàpiens (març 2020)
