Quan l’any 1755 va morir el pintor Antoni de Viladomat, els seus familiars van considerar que calia honorar-lo amb un senyor enterrament. En concret, van optar per la “sepultura general de Nostra Senyora de concert d’un dia”, que, comptat i debatut, va costar-los 50 lliures i 17 sous, una quantitat molt considerable en aquella època, amb la qual es pagava l’acompanyament de 47 preveres, a més del servei del rector, dels escolans que duien la creu i les formes sagrades, del sagrista
Vull que m'enterrin a l'Església del Pi
Fins el segle XVIII molta gent era sepultava dins dels temples. Un estudi pioner del terra de l’església del Pi de Barcelona, un veritable trencaclosques de tombes, ens aporta una informació social i econòmica molt valuosa de tota una època històrica
Assessor
Àngel Casals