Segur que no sabeu qui va ser la primera directiva del Barça? Doncs Anna Maria Martínez Sagi, una dona extraordinària: periodista, poetessa, esportista… Tota la Barcelona dels anys trenta la coneixia. Ella només és una de la vintena de catalans que Genís Sinca recupera en el seu darrer llibre de biografies, el qual té un subtítol ben explícit: 20 històries de catalans il·lustres que no t’han explicat.
Des de la prehistòria i fins al segle XX i des del nord i fins al sud, els autors d’aquesta obra ens proposen mig centenar de rutes per Catalunya que ens permetran conèixer llocs vinculats al nostre passat com la séquia de Manresa, Prats de Molló, Mas de Pastora o la Mussara.
En aquest llibre Jaume Sobrequés repassa els principals fets que tenen lloc a Catalunya durant el segle XV, els quals justifiquen que es pugui considerar aquesta centúria com el punt àlgid de la modernitat a Catalunya; fets com l’alliberament dels camperols fins aleshores sotmesos a l’esclavitud, l’acarament amb la monarquia a través del pactisme, la creació d’un sistema financer o la creació d’una universitat.
Encara que l’Església catòlica cada vegada té menys fidels, és evident que vivim en una societat en la qual la influència històrica del cristianisme és inqüestionable. Sota aquesta premissa, Tom Holland viatja des de la invasió persa de Grècia en el 480 aC fins el moviment del #MeToo, per demostrar com el cristianisme és encara avui una força històrica revolucionària.
L’autor d’aquesta obra adverteix ja en el pròleg que, malgrat que s’acosta al que entenem com una història de Catalunya, no ho és pas. I això queda clar només obrir-lo.
Amb aquest llibre, la voluntat del catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona, Jordi Casassas, és explicar com s’ha constituït la societat catalana durant el període contemporani, perquè segons explica, “la història d’un país la fa la seva gent, amb la seva activitat quotidiana, vivint la forma d’entendre’s ells mateixos i les seves identitats”.
Però, sobretot, destaca com la forta consciència diferencial dels catalans ha pogut persistir entre dos estats, Espanya i França, en un període històric en què aquests portaven al límit la seva voluntat uniformadora.
