En aquest llenç Matisse fa tot un desplegament dels seus recursos, d’allò que més el caracteritza i que el fa únic: la força dels colors i de les línies. Al pintor tant li eren la perspectiva, les ombres i el naturalisme: no tenien cap importància per a ell. La seva realitat era totalment subjectiva, de tal manera que el paisatge que veiem a través de la finestra és irreal, i que els objectes col·locats sobre la taula semblen surar, perquè amb prou fein
Henri Matisse: L'habitació vermella (1908)
Va ser la figura més important del corrent fauvista, un grup de pintors que utilitzaven colors purs, estridents i en contrasts forts per expressar emocions
