Conta la tradició que Constança Miquel tenia per costum donar almoina a una veïna seva, impedida per causa d'una ceguesa incurable. Un bon dia, quan Constança estava prenyada, la dona invident va acostar el cap al seu ventre i digué: "mare feliç, el que portes al teu si és un àngel, que acaba de tornar-me la vista". La llegenda assenyala que la criatura que havia de néixer, de nom Vicent, Vicent Ferrer, no havia respirat l'aire d'aquest món i ja havia fet un miracle; un dels molts que