Querido soldado que luchas por la patria... als vuit anys, amb il·lusió infantil, la Pelu i jo redactàvem i corregíem. Jo llegia la seva carta i ella llegia la meva i, després, totes dues llegíem en veu alta. Mai no havíem posat tantes ganes en un escrit perquè mai no havíem escrit res per a algú que pogués estar a punt de morir, a punt de matar, a punt de ser un heroi.
En aquell temps jo era l’escriba oficial
