Obries un sobre i t’hi trobaves una carta amb una notícia devastadora. O potser no. Obries un sobre i t’hi trobaves una carta amb un text que et feia ruboritzar i, acompanyant-lo, un anell de prometença. O un xec que et salvaria de la bancarrota. O les claus cap a una nova vida. O la seva foto. La carta, l’únic lligam que et connectava amb els que tenies lluny. I el gran neguit en enviar-la era només un: que arribi, si us plau.
Adreça
L'oficina de les cartes perdudes
Quan la carta era l’únic mètode de comunicació a distància, una oficina de nom romàntic va proposar-se un no menys romàntic objectiu: que cap carta quedés sense entregar
