Un costum habitual dels lleidatans a la tornada d’un llarg viatge és mirar de seguida a la llunyania, majestuosa i imponent, la silueta de la Seu Vella. És com una barreja d’il·lusió i alleugeriment pel retorn a casa sans i estalvis. Sempre m’ha cridat l’atenció com ho descrivim els ponentins, però estic segur que aquestes sensacions són segurament compartides pels habitants d’altres ciutats d’arreu del món presidides a la part alta, a l’acròpoli, per un monument que con