Després d’una extensa recerca documental, aquesta medievalista catalana presenta el relat de tres dones —una vídua noble, una dona de la burgesia i la filla d’un menestral— que viuen en els barris més emblemàtics de la Barcelona emmurallada i pateixen l’epidèmia de pesta del 1375. Tres històries personals, narrades amb molta rigorositat i molt vinculades amb l’actualitat.
L’Acadèmia Francesa ha atorgat el Gran Premi de Novel·la a Laurent Binet, que, després de l’èxit d’HHhH, torna amb Civilizaciones, un llibre que té com a base la pregunta: com les societats decideixen desaparèixer o sobreviure? I a partir d’aquí l’autor fa històriaficció i s’imagina, per exemple, què hauria passat si els inques haguessin conquerit Europa.
Durant les dues darreres dècades el Corredor del Mediterrani ha estat en el centre del debat polític, però la història d’aquesta infraestructura ve de molt més lluny. En aquest llibre s’explica l’evolució d’aquesta ruta, però també d’altres, com la ruta de la seda, la del canal de Panamà, la de l’Àrtic i la del cap de Bona Esperança, i quin interès tenen les potències internacionals en cadascuna d’elles.
El llibre explica de forma divulgativa i amb un toc d’humor una temàtica poc tractada en la història del nostre país com és la progressiva introducció del castellà a Catalunya des del segle XV i fins a l’actualitat. L’obra no eludeix alguns aspectes espinosos com la tesi de l’autor que el castellà no sempre s’ha introduït manu militari, sinó que, en determinats moments, també ha estat una llengua de seducció.
Aquest llibre, traduït per primer cop en català, va ser publicat el 1938 i ha estat considerat un dels textos més importants de la literatura alemanya d’entreguerres. Narra la història d’un jove desesperat i sense gaires perspectives de futur que troba sentit a la seva existència allistant-se a l’exèrcit —“Sóc soldat. I m’agrada ser-ho”, confessa— i és adoctrinat en un estat totalitari. Aquesta novel· la és una denúncia del bel·licisme que va impregnar la seva època i una mostra de l’estupidesa amb què actuem els éssers humans. Per això, en el moment de ser publicat va ser prohibit pels nazis. Fa un parell d’anys, l’editorial Fonoll ja va publicar en català i del mateix autor, Joventut sense Déu, en què reflexionava sobre l’adoctrinament dels adolescents sota el Reich.
