Carrer Calvet. “Bona tarda. Venim a veure el senyor Benet.” “Segon replà”, va recitar sense esma el porter acostumat a les reunions a casa de l’historiador. Persones molt diverses al llarg dels anys havien trucat a aquella porta: visites clandestines, intel·lectuals respectats, periodistes, policies malcarats, historiadors novells, futurs presidents de la Generalitat… Aquesta vegada, una tarda de novembre de l’any 2003, Jordi Creus, llavor