Antoni Gelonch, farmacèutic i col·leccionista d’art, acaba de publicar el primer volum de les seves memòries. El llibre ressegueix el fil personal i familiar de l’autor amb un objectiu: “explicar qui soc, com soc i per que soc així”. Però, al mateix temps, l’obra és un retrat de la Lleida de la postguerra. Una ciutat que mai no s’ha acabat de construir a causa de la manca de continuïtat històrica dels seus dirigents.
Després de la Guerra Civil, la capital catalana era una ciutat de contrastos. Villar, en aquesta radiografia de la Barcelona de la postguerra, passeja pels barris d’oci populars, com el Xino i el Paral·lel, però també ens descriu els salons de te i les sales de festa luxoses de l’Eixample i de la Diagonal.
L’any 1844, a Anglaterra, es va constituir la Societat dels Pioners Equitatius de Rochdale, la primera cooperativa. Quan aquest model econòmic torna a estar en voga, Marge Books recupera el llibre que Georges J. Holyoake va escriure el 1878 sobre els orígens d’aquesta organització, encaminada a satisfer les necessitats dels seus associats per mitjà de l’ajuda mútua.
En un moment de revisió historicista –com us vam explicar al darrer número de Sàpiens–, Neil Price publica un llibre que pretén ser la història definitiva d’aquesta civilització. A través dels darrers descobriments arqueològics, aquest professor anglès de la Universitat d’Uppsala (Suècia) explica la història, la cultura, l’economia i la cosmovisió d’una societat altament distorsionada pels cronistes.
Al final de la Guerra Civil, Francesc Cambó va encarregar a Josep Pla una Historia de la Segunda República Española. El llibre, que no es va reeditar mai, es va publicar en quatre volums, entre el 1940 i el 1941, a l’editorial Destino. Quina és la novetat? Recentment s’ha descobert, entre els papers de l’autor, un manuscrit original del primer terç de l’obra, des dels antecedents immediats de la República fins als fets de Casas Viejas, insurrecció reprimida amb violència que va generar la caiguda del govern d’Azaña (1933). Un text de l’any 1938 escrit en català que ens revela el posicionament de l’escriptor sobre la guerra. Xavier Pla, director de la Càtedra Josep Pla de la UdG, s’ha encarregat de l’edició, i Maria Josepa Gallofré, una autoritat en l’obra d’aquest autor, n’ha fet l’estudi preliminar.