La cacera de bruixes, un fenomen europeu

Sud d’Europa. Final de l’edat mitjana. Alguns tribunals de justícia han començat a condemnar homes i dones a partir d’una nova tipologia criminal: el crim de bruixeria

'Examinació d'una bruixa' , de T. H. Matteson (1853)
'Examinació d'una bruixa' , de T. H. Matteson (1853) Wikimedia Commons
Autor
Agustí Alcoberro i Pau Castell
Als territoris francòfons anomenen els culpables dels crims de bruixeria sorciers o vaudois; a les ciutats italianes acusen dones de ser streghe e maliarie; al Llenguadoc i la Gascunya se les anomena faitilheras eth posoèras; a Catalunya, bruxes e metzineres. Val a dir que es tracta d’un crim força peculiar, a cavall entre la màgia i l’heretgia, i ni els jutges laics ni tampoc els inquisidors de la fe no disposen encara de gaire jurisprudència al respecte. De fet, la majoria posen e