Isabel Allende és una bruixa. Ho diu ella mateixa en les entrevistes que aquest hivern ha concedit arran de la publicació del seu darrer llibre, Mujeres del alma mía. A la periodista Ima Sanchis de La Vanguardia li ho va explicar així: “Milers de dones van ser cremades per bruixes, perquè sabien, perquè coneixien les herbes, sabien guarir i tenien visió de futur. El patriarcat va eliminar la veu femenina. (…) Aquelles bruixes bones le
Entre la moda i la reivindicació
Les lluites feministes han convertit les bruixes i la seva cacera en un símbol. Ho veiem en les marxes del 8 de març, però també en altres àmbits molt dispars. Però en quin moment ‘ser bruixa’ va passar a considerar-se un terme positiu?

Guardar a favorits