Ella venia cada estiu, com el gelat de coco menjat davant del quiosc del passeig Marítim, com la pell salada i les tovalloles resseques de sol penjades al balcó. Però tanmateix quan no hi era, dins de la llibertat de les altres estacions, sempre acabaven demanant-me per ella. Com està la teva germaneta de porcellana?, deien. On l’has deixada, quan tornarà? I llavors ni les altres estacions no podien ser alegres i lleugeres perquè ella, d’algu
