Aquest matí les crestes de les quatre gallines de l’eixida eren ben vermelles, però ara el polsim blanquinós les cobreix. Semblen crestes enfarinades, pensa la Dolors mentre es corda la sabata, que també ha quedat coberta de pols. Tota la casa n’és plena, de pols i d’un silenci estrany, trencat només per algun somic. Encara no sap com demanarà a la mare que no la renyi. Ha perdut les lleteres metàl·liques quan era a
