Miquel Fañanàs no està per perdre el temps, i de seguida ens presenta les dades: Pere el Gran acaba de néixer en un palauet de València i des del moment que treu el cap tot es complica. Primer, per les enveges del seu germanastre Alfons, que ja es veia hereu del regne; però, també, per la vigilància presagiadora del mar. Si Jaume I havia conquerit les terres més properes, el Mediterrani aventurava la transformació d’aquella Corona en tot un imperi. Per fer-ho, però, caldria culminar la vella idea del seu pare: la construcció d’unes drassanes reials a Barcelona.
Qui s’oposava al projecte?
El repte, que era comercial i militar, però també arquitectònic, toparà amb poderosos obstacles, com l’Església (desafiar la grandesa arquitectònica de les catedrals? I desviar la mà d’obra dels picapedrers?), la política i les lluites de poder, els enfrontaments religiosos (els jueus van ajudar en bona part a finançar l’obra), els jocs de trons (que l’impliquen a ell mateix i al destronat Alfons)… Caldrà superar tots aquests entrebancs per poder tenir un edifici civil que pugui resguardar les embarcacions a l’hivern, i per construir-ne de noves que duguin el regne al nord d’Àfrica o a Sicília.
Una novel·la més rigorosa que trepidant, però ben ambientada i amb algun toc màgic en forma d’astròlegs i plagues de mosques. Un bon document per saber per què, i com, un dia Catalunya va decidir posar-se a conquerir les aigües.
Aquest article es va publicar en el número 230 del Sàpiens (maig 2021)
