La memòria arquetípica de la Transició acostuma a situar el moviment obrer en un lloc central davant del franquisme i la precarietat, amb nivells elevats d’aval social al darrere. Les enquestes de l’època, però, ho matisen en part. No pel que fa a les dures condicions laborals de l’època —ben contrastades— o el grau de conflictivitat —amb 16 milions d’hores no treballades per vagues a l’Estat, el 1979—, sinó pel que fa al coixí de suport de segona línia.
Més enllà
Guardar a favorits
