'El gran error de la República'

Allò que Azaña no va saber llegir

Llibres
Llibres Getty Images
El gran error de la República
Ángel Viñas
Crítica
El gran error de la República

El millor antídot contra els qui volen reescriure la història és, justament, escriure-la. I això és el que fa molts anys i molts llibres que fa l’economista i diplomàtic Ángel Viñas (Madrid, 1941), un dels millors historiadors, i més rigorosos, de la Segona República i la Guerra Civil espanyola. Amb El gran error de la República, Viñas culmina una llarga sèrie d’investigacions, tot i que l’autor sosté que la història sempre està en revisió i anima, a partir de noves pistes documentals o EPRE (evidència primària rellevant d’època), a aprofundir en allò que ell ara explica. En síntesi: que els responsables de la Guerra Civil no van ser ni un suposat caos republicà ni una inventada amenaça comunista o separatista catalana, sinó els qui la van propiciar: monàrquics i militars ajudats pel feixisme. Ara bé, si el cop d’estat i la guerra no es van poder evitar va ser per culpa d’errors monumentals dels dirigents polítics republicans, començant pel president Manuel Azaña.

Una llarga llista de perills

Amb formes acadèmiques —en aquest cas, més d’un centenar de pàgines d’índex i annex documental— que no exclouen un estil directe, incisiu i un pèl démodé, Viñas ens submergeix en documentació d’una quinzena d’arxius, principalment de caràcter diplomàtic i de diferents serveis d’informació. I acredita no només que Mussolini va comprometre el seu suport polític i econòmic a un aixecament contra la República molt abans de l’octubre del 1934 i que va activar l’ajuda militar l’1 de juliol del 1936, sinó que Franco estava en la llista dels conspiradors des dels inicis i que va protagonitzar ja un primer intent de cop d’estat el febrer del 1936, sent cap de l’Estat Major republicà i oposant-se al triomf electoral del Front Popular. Entre molta altra documentació, els despatxos que el socialista Gabriel Alomar, ambaixador a Roma entre el 1932 i el 1934, enviava a Madrid i els informes que, des de principis del 1935, enviava al govern republicà un espia infiltrat a la cúpula colpista, de nom en clau Manrique i encara sense identificar, demostren que la República sabia què es preparava en contra d’ella. Però ni els governs de dreta del bienni negre ni els d’esquerra sota l’ègida d’Azaña no van saber llegir les evidències i actuar amb la contundència necessària. La història s’hauria escrit d’una altra manera.

Aquest article es va publicar en el número 230 del Sàpiens (maig 2021)