Basada en fets reals, propers, quasi tangibles. El títol pot confondre, perquè semblaria adequat per a una ficció de suspens, però Suso de Toro ha volgut novel·lar-nos la repressió franquista a Galícia a través de la vida del cirurgià Ramon Baltar i la seva família. Una família omnipresent, ben introduïda en la societat de Santiago de Compostel·la. La història comença amb la fugida de l’oncle Antonio a l’exili embarcant-se cap a l’Uruguai, fent una física botifarra als falangistes que el perseguien, però se seguida el narrador dubta: “I si començo per la nena que toca el piano del besavi?”. I és que, de fet, la història és sobretot la història d’un narrador i els seus dubtes. La seva recerca. La seva història personal, que es confon amb el profund interès per la recerca en la vida dels Baltar, que no és exactament una història d’aventures… o potser ho és més del que sembla.
Angoixa darrere els somriures
Un cirurgià. Condecorat per Franco, malgrat ser un element incòmode per a la dictadura. Burgesia gallega. Un repàs exhaustiu pel segle XX gallec, història d’Espanya i d’Europa microlocalitzada. Fins aquí tot normal, si no fos perquè Ramon Baltar, a banda d’intentar sobreviure, també intenta resistir. Que no és el mateix. Col·laborar amb la resistència armada republicana, vull dir. Vull dir, fins i tot, un intent d’atemptat contra Franco. Això és el que té furgar en la documentació de les famílies, que rere els somriures benestants hi pot haver rius de patiment silenciós. Galícia resistia. Fugida, piano i lluita. Una molt bona novel·la.
Aquest article es va publicar en el número 231 del Sàpiens (juny 2021)