El conreu de grans extensions de cereals, a partir del neolític (des del 5.000 aC), va canviar substancialment la base de l’alimentació humana, però també la configuració del paisatge, el procés de sedentarització, l’organització del treball i el sentit de la propietat. Una bona manera de detectar l’avenç d’aquesta pràctica agrícola és a partir de l’arqueologia de les eines de sega,