Amb Guayacanal, William Ospina passa comptes amb la seva infantesa i adolescència posant davant nostre l’àlbum de la seva memòria fotogràfica, que és, més aviat, memòria atmosfèrica. Guayacanal és un to, un color, una olor. Placenta, casa, arrels. Una veritat ficcionada, personal però transferible, amb aroma de cafè de Colòmbia amb tota l’amargor: venjances, duels al carrer, fugitius com el Palomo Aguirre (una mena de Robin Hood caritatiu amb els pobres),
La Colòmbia cafetera
William Ospina ens proposa un viatge al moment de la colonització de l'eix cafeter de Colòmbia
