En el passat, i com a exemple paradigmàtic a l’antiga Roma, hi havia tres suports per a l’escriptura, que van marcar les diferents cal·ligrafies: l’escriptura gravada en pedra, de talls rectes i profunds; el càlam (canya tallada en punxa) sobre papir, que es presta a les cursives, i l’escriptura efímera, les notes sobre tauletes de cera o tabulae ceretae fetes amb un estilet. L’escriptura sobre cera va perdurar fins que es va popularitzar el paper,
