–Eh, tu! Ensenya’ns les mans—. L’home, temorós, allarga els braços i gira els palmells cap al cel. Als soldats no els cal cap altra prova per judicar la seva culpabilitat. Els solcs a la carn no deixen marge al dubte. És un obrer i, per tant, un communard. —Afuselleu-lo!—. L’ordre es compleix a l’instant. El destí de l’anònim aquesta primavera del 1871 no és cap excepció. Com ell, 25.000 parisencs són executats, gairebé 40.000 són empresonats i uns 10.000 deportats. P