'Jo, tituba, la bruixa negra de salem'

Ens n'anem a Massachusetts,el 1692, en ple judici de les famoses bruixes de Salem. Tituba havia estat adquirida com a esclava, provinent de Barbados, i feia anys que treballava per a la família del seu amo, Samuel Parris. En aquesta autobiografia, Maryse Condé es recrea en els orígens de Tituba, en la història de Barbados, que havia estat la gran eclipsada per la història de bruixes. Les primeres revoltes esclavistes a l’illa, els esclaus fugitius (en castellà, cimarrons: l’origen de la paraula és en aquells animals domèstics que s’escapen dels seus amos i recuperen els trets silvestres), però també el contacte amb la natura i amb allò sobrenatural. El llibre ens fa entendre un procés d’emancipació en primera persona, on es barregen problemes de raça, de gènere i de classe. Aquesta novel·la del 1986 ens porta a un prisma subjectiu del problema que sembla profundament actual.

Sabrem com Tituba va ser engendrada (involuntàriament, violentament), la mort de la seva mare a la forca, el suïcidi del seu pare adoptiu, els seus inicis en l’art “dels vius i els morts”, l’amor amb un esclau mestís de nom John Indian, la compra de tots dos com a esclaus i el viatge a Salem. Allà serà jutjada per bruixeria, empresonada i posteriorment alliberada (i transformada en mite etern). Tot llibre sobre bruixeria té una base de reivindicació feminista (el poder discrecional masculí), ecologista (el retorn a natura) i esotèrica (l’esperit contra la raó). En aquest cas, a més, Tituba reivindica el cos, la sensualitat i l’amor.