Encara que el racisme espanyol no sembla que hagi deixat gaire rastre històric, Eduard Laudó explica en aquest llibre com el franquisme va reprimir tota persona que no encaixava en el seu concepte d’Espanya. I demostra com el nacionalisme espanyol actual encara conserva facetes heretades d’aquelles pàgines negres de la història.
Maquiavel, Hobbes i Freud van afirmar que l’ésser humà és egoista i que només es mou pel propi interès. En aquest llibre, l’historiador Rutger Bregman, a partir de diversos fets —com el comportament dels londinencs durant els bombardejos de la II Guerra Mundial—, proposa una nova visió de la història en la qual guanya l’altruisme.
El periodista Antoni Batista aplega en aquest llibre una sèrie d’episodis de la lluita contra la dictadura franquista; fets que comparteixen dues particularitats més: abasten tot el ventall polític i tots han estat investigats per ell. És un llibre àgil –basat en el periodisme de la vivència– i útil tant per a qui vol recordar com per a qui vol descobrir i conèixer.
És veritat que sovint val més una imatge que mil paraules, i els dos autors d’aquest llibre ho tenen clar. A partir de la gran quantitat de dades que ens ofereixen les fonts antigues, han generat desenes d’infografies que, en un cop d’ull, ens permeten entendre l’imperi romà, des de la seva estructura, economia, sistema polític i exèrcit. Una meravella.
Encara que ens sembli una societat molt llunyana, la petja cultural heretada del món romà és molt vigent en la societat contemporània. En aquest llibre, Isabel Rodà, catedràtica de la Universitat Autònoma de Barcelona, ens recorda amb infinitat de casos i de manera molt didàctica com aquest passat encara és avui latent. Per exemple, és romana la creació de la primera globalització establint un imperi multiètnic, amb llengües vehiculars; la posada en circulació d’un sistema monetari únic, com l’euro actual, o la gestió del reciclatge. Encara que sembli mentida, en època romana, ja eren habituals els biquinis, les illes de vianants, la limitació de circulació, el servei de bombers, les piscifactories, l’arquitectura prefabricada... Però els romans també tenien idees clares sobre l’ecologia i el medi ambient, les eleccions i els candidats o les pandèmies. I, fins i tot, coses tan nostres com els calçots, l’afany boletaire i la barretina troben el seu parió en el món romà. Qui ens ho havia de dir!
