El 28 de desembre del 1578, va ser torturat, executat i esquarterat a la plaça del Rei de Barcelona. Abans de morir, estabornit pels assots, li havien amputat les mans. Montserrat Poch [sí, Montserrat, a l’època, era un nom de pila masculí] tenia al voltant de cinquanta anys i havia estat un dels pioners del bandolerisme organitzat i jerarquitzat, a Catalunya. Aquell home “gran, escardallench i de barba molt mesclada” s’havia anticipat més de cinquanta anys al protagonisme de bandol
Montserrat Poch, pioner del bandolerisme
Al segle XVI, ell i els seus germans Pere i Joan van ser els capitostos d’una colla que va atemorir les actuals comarques de l’Anoia i el Penedès. Montserrat Poch es va avançar cinquanta anys a l’èpica de Joan de Serrallonga i Perot Rocaguinarda
