El Feliu té gana. A veure, sempre té gana, però és que ara mateix té tanta puta gana que es barallaria amb qui fos.
—Surto —diu.
—Quiet, nano —li diu el pare.
Poca broma, amb el pare del Feliu. És un home que imposa. Per la corpulència —metre seixanta, ample com un rinoceront— i per les cicatrius, sembla fet a trossos. Es diu Llorenç, té trenta anys i mana molt perquè és fort
