A principis del segle XVI, l’astrologia es considerava una ciència exacta. Centenars d’homes estudiosos d’arreu d’Europa miraven el cel cada nit per tal d’establir amb precisió el moment en què, segons el seu punt de vista, els diversos astres, estels i constel·lacions (a més de meteorits, cometes i altres punts de llum celestials) travessaven les òrbites. Aquest creuament d’òrbites i la situació que teni