La Lukia va oferir una altra ronda gratuïta. Al cap i a la fi, el món s’acabava: ja no calia preocupar-se per la salut del negoci. Va ajuntar els cinc gots de ceràmica i hi va abocar el vi, una cosa vella i avinagrada. En Damian llançava olives a la boca d’en Ciril, que jeia amb l’esquena a terra i les mans creuades al ventre. Com si fos mort, però el pit li feia espasmes de riure i tenia la boca oberta. La Lukia els va dir que llancessin llenti
Assessor
Irene Pujadas
