Asseguda al seu estudi, envoltada de llibres, la Christine tanca amb un cop sec i fort l’obra que té a les mans i la deixa sobre la taula de fusta. S’aixeca per mirar per una de les finestres: fa un dia tan gris, a París, que ni tan sols veu el Sena, i això que casa seva és ben a prop de la riba del riu. Se sent cansada i enrabiada. A les parets de la torre on es troba la cambra, ressona un per què? que arriba fins al pis de sota, on la mare supervisa la preparació del dinar. Espantada
Christine de Pisan, la primera feminista
Al París d’inicis del segle XV, una dona va agafar la ploma per defensar totes les persones del seu mateix sexe. La misogínia i el tracte denigrant envers les dones havia impregnat tots els racons de la societat i havia arribat l’hora de dir prou
