L’historiador i amic Lluís Duran em comentava l’altre dia —i crec que amb raó— que en aquest nostre país hem tingut dues grans sorts, pel que fa a la llengua: que hem tingut un Pompeu Fabra i un Joan Fuster. I cap dels dos no era obvi. No era previsible que un enginyer industrial del barri de Gràcia que mai no va estudiar Filologia i que va treballar més de deu anys a Bilbao ens arreglés la llengua. Així com tampoc no