Calígula conversa amb un terapeuta perquè necessita ajuda per gestionar el seu narcisisme despòtic. El rei David mostra símptomes d’anorèxia. I Simone de Beauvoir busca respostes sobre l’eutanàsia. En aquest llibre, divuit personatges històrics passen pel divan. Manuel Villegas, doctor en Psicologia, dialoga amb figures del passat per parlar de problemes actuals.
Amb Francesc Macià al capdavant, aquest llibre repassa un centenar de biografies d’homes i dones que van participar com a militants o simpatitzants en els cent anys d’Estat Català, un partit que es va fundar el 8 de juliol de l’any 1922 al local del CADCI, un dels centres més actius del catalanisme.
Per què a la catedral de Barcelona hi ha cargols esculpits o una sirena de doble cua? D’on provenen les quatre columnes romanes de la façana de la Generalitat? En quins llocs de la ciutat es poden veure jocs de cinc en ratlla gravats en pedra? Juan Carlos Bote Escobar ens recorda que les pedres tenen memòria i, a través d’elles, ens explica la història de la ciutat i desenes d’anècdotes ben curioses de Barcelona.
La ciutat de Lleida, que durant nou mesos va estar situada a primera línia del front, va ser, un cop acabada la Guerra Civil, un punt clau de la repressió exercida pel nou règim, que buscava eliminar qualsevol oposició. D’aquesta manera, entre principis del 1938 i mitjan 1940, la Seu Vella, el Castell, es va convertir en un dels camps de concentració més importants de Catalunya, on es van tancar milers de presoners de guerra republicans.
El diumenge 22 de maig del 1938, festivitat de Santa Rita, patrona dels impossibles, va passar una cosa difícil de creure. 795 presos polítics del penal de San Cristóbal (Navarra), un dels més segurs de l’Espanya franquista, es van fugar quan la guerra encara no s’havia acabat.
No va ser una evasió improvisada, i això encara va provocar més impacte en les autoritats sublevades. Soldats, guàrdies civils, falangistes i civils van participar en la caça dels fugitius, homes dèbils i desnodrits que vivien sota el perill de ser executats. Només tres van aconseguir arribar a França.
206 van ser assassinats i la resta van ser reconduïts al mateix penal, on 46 van morir just els anys posteriors. Una fuga que fins ara havia estat silenciada i que el periodista Alejandro Torrús explica de manera amena, però amb rigor històric. Un llibre que també serveix per deixar clar, segons el mateix autor, que “la fam va ser el gas de les presons de Franco”.
