Pel volts de l’any 950, el cronista llombard Liutprand de Cremona parlava, a la seva obra més coneguda, d’una “meuca desvergonyida que va exercir el poder sobre la ciutadania de Roma com si fos un home”. La protagonista d’aquest àcid panegíric era Teodora, una de les dues dones que, segons el relat oficial dels fets, sembla que van controlar l’elecció papal durant anys, a través de conspiracions, d’assassinats i de l’arma atribuïda habitualment a les dones, una sexualitat d