L’aigua és —i històricament sempre ha estat— un bé essencial, però escàs i limitat. En aquesta obra, Llorenç Ferrer repassa els diferents usos de l’aigua, els sistemes d’aprofitament i la importància que té com a font d’energia. A més, també ens recorda velles tradicions i professions avui pràcticament desaparegudes com l’ofici de saurí, la persona amb capacitat per trobar aigües subterrànies valent-se d’una vareta o d’un pèndol.
És possible estudiar el sentit de l’humor d’una societat que ja no existeix? La historiadora Mary Beard ho ha fet. En aquesta obra, la catedràtica de la Universitat de Cambridge descobreix de què reien els romans, com entenien el sentit de l’humor i de qui o de què feien acudits.
Si un edifici exemplifica el modernisme del sud del país és la casa Navàs de Reus. La majestuosa construcció de l’edifici, obra de Lluís Domènech i Montaner, a la plaça del Mercadal, deixa bocabadat tot visitant. Però de referències modernistes al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre n’hi ha prop de set-centes, i totes les trobareu molt ben documentades i fotografiades en aquest volum.
Quan i per què van aparèixer les desigualtats? I per què no han parat de créixer? Els darrers dos segles han estat decisius per al progrés dels humans. Mai abans la nostra espècie havia viscut un desenvolupament tan ràpid, però això ha tingut greus conseqüències. L’economista Oded Galor, pare de la teoria unificada del creixement, recorre diferents etapes de la història per descobrir en quin moment va guanyar la desigualtat.
Després dels llibres Luter i Napoleó, la Revolució i els catalans, Antoni Gelonch ha decidit tancar la trilogia dels debats pendents a la societat catalana escrivint sobre una de les polèmiques més intenses del segle XX, la que van protagonitzar Albert Camus i Jean-Paul Sartre arran de dos temes de gran transcendència: la llibertat i la justícia.
Tot i que al començament eren bons amics, Camus i Sartre van estar enemistats entre el final de la II Guerra Mundial i la dècada dels seixanta. Els seus posicionaments respecte als totalitarismes, la Resistència, la guerra d’Algèria o l’ús de l’arma nuclear els van separar cada vegada més.
Però la qüestió de fons sempre va ser si calia donar prioritat a la justícia o a la llibertat, i si el fi justifica els mitjans. Un debat etern que aquí no va tenir lloc a causa de la dictadura franquista. La mort prematura de Camus va fer que la reconciliació amb Sartre no es pogués produir.
