'100 anys de marxisme i qüestió nacional als Països Catalans'

Dos quilos i mig (1.500 pàgines) és el que pesa allò més essencial d’un segle de reflexió marxista sobre la qüestió nacional als Països Catalans, segons l’historiador Xavier Milian. Gràcies a un Verkami, l’autor va passar la pandè mia recopilant textos per a l’acurada edició de Tigre de Paper de 100 anys de marxisme i qüestió nacional als Països Catalans (1910-2010). L’esforç és ingent i, per a estudiosos i persones curioses, obertes de ment o malaltes de dogmatisme, és interessant. El ventall és ampli: del mallorquí fundador de la Unió Socialista de Catalunya Gabriel Alomar, que obre el primer volum, a l’economista, pastisser i exdiputat de la CUP Josep Manuel Busqueta, que tanca el segon, entre una ensalada russa de textos preprocés de l’esquerra independentista.

Mancances importants

Hi ha escrits d’Andreu Nin, Joan Comorera, Manuel Serra i Moret, Joaquim Maurín, Gregori López Raimundo, Jordi Solé Tura..., però cap referència als pensadors marxistes catalans més importants de la segona meitat del segle XX: ni Manuel Sacristán, ni Francisco Fernández Buey, ni Joaquim Sempere figuren entre els 276 autors (només 13 dones). El fundador de Terra Lliure Pere Bascompte i els cupaires Carles Riera, Pau Juvillà, Quim Arrufat i Joan Teran sumen tants textos com els psuqueros Antoni Gutiérrez Díaz, Joan Saura, Cipriano García, Miquel Caminal i Xavier Folch. I el PSOE de Pablo Iglesias, Francisco Largo Caballero i Indalecio Prieto hi té molt més espai que el PSC de Joan Reventós i Ernest Lluch. No hi surten Pasqual Maragall ni Raimon Obiols.

Els comunistes del PSUC guanyen en el rànquing de referències, seguits dels socialistes, però queden diluïts en una amalgama de 300 organitzacions d’esquerra. La sopa de sigles és tan gran com la barreja de textos triats amb confessa “intencionalitat” per Milian, que gosa reivindicar el seu manual independentista com a ampliació del clàssic Marxisme i qüestió nacional catalana (1930-1936), del rigorós Josep Benet. Els glossaris (el biogràfic, millorable) i els índexs onomàstic i bibliogràfic són útils i evidencien el biaix de l’obra. Si qüestió social i nacional són indissociables, calia filar més prim. A pes, el marxisme costa d’empassar.