El pla semblava una bogeria, però, el 1962, la desesperació per fugir de l’Alemanya comunista era màxima. L’objectiu era construir un túnel que passés per sota del mur de Berlín, concretament, en el punt de l’anomenada “franja de la mort”, el pas més fortament custodiat per guàrdies fronterers i gossos. Allà el terra era argilós.
Diverses persones, a les ordres del jove estudiant d’enginyeria Joachim Rudolph, van treballar en aquest túnel de trenta-cinc metres de lon - gitud que va unir una fàbrica a l’oest de la ciutat i el soterrani d’un edifici abandonat, a l’est. Una proesa que ni els agents infiltrats ni els espies de la Stasi no van poder impedir.
Gràcies a aquesta ruta, que Helena Merriman explica amb detall com si fos una pel · lícula —de fet, la productora de Chernobyl ja en prepara una sèrie—, vint-i-nou perso - nes van aconseguir la llibertat.
El 1410, en una acció sense precedents en la història de Catalunya, el rei Joan II, d’origen castellà, va fer empresonar el seu primogènit, Carles de Viana; una acció que el poble català no va perdonar. En aquest llibre, l’historiador Jaume Sobrequés aborda amb detall aquesta història d’odi patern, però també la relació d’amor particular entre el poble català, defensor dels drets i les llibertats constitucionals del país, i el príncep.
La democràcia atenenca dels segles V i IV aC és l’exemple més famós de democràcia directa. Però què sabem realment d’aquest sistema? El danès Mogens H. Hansen se centra en la carrera de Demòstenes de Peània, un destacat polític grec, per explicar de manera clara el funcionament de les set institucions públiques de la ciutat, descriure com els ciutadans participaven en el sistema i quina valoració en feien.
Aquesta investigació de l’historiador francès Ivan Jablonka es llegeix com una obra literària. L’autor fa servir totes les eines habituals de la recerca històrica (testimonis, visita a arxius i biblioteques, rescat de cartes i documents) per reconstruir la història dels avis que no va conèixer, una parella de jueus polonesos que van fugir a França i d’allà van ser deportats a Auschwitz. Una història familiar i personal que esdevé universal.
El recinte de l’Escola Industrial s’ha dedicat a la indústria, a l’educació i als serveis. Aquesta obra en repassa la història des que es va construir, el 1870, quan era una fàbrica de brodats, passant per la funció que va tenir com a Universitat, en temps de la Mancomunitat, i, finalment, com a centre de serveis.
