La novel·la biogràfica de la pintora Sofonisba Anguissola de Cremona (Itàlia) que, sense coneixements ni estudis d’art, de manera totalment autodidacta, va arribar a tenir èxit, a l’època de la cort de Felip II. Aquesta història s’entrellaça amb el dietari de l’escriptor, en època actual (i en ple confinament), on es mostra la fascinació per aquest estrany personatge històric. Però també amb la història de la bibliotecària que comparteix simpatia per la retratista i que hi veu, a més, una via per construir el dol d’un trencament amorós. L’estil és eclèctic, mig de recerca mig de passió, mig ambientat en el Segle d’Or i mig ambientat en els nostres anys vint, mig realista mig reivindicativa de la imaginació.
La història d’un rescat
També és un recorregut per la història de Madrid, però també de les dones i la seva invisibilització: en aquest cas, òbviament, Anguissola queda eclipsada pels genis pictòrics masculins del moment tal com l’androcentrisme del Renaixement eclipsava la resta de l’Univers. La història d’un rescat, un salvament de l’oblit amb quatre segles de diferència. Premiat i celebrat, aquest llibre necessita una gran dosi d’interès per l’època i per les històries cortesanes madrilenyes. Tal vegada el més interessant és el fil sobre la feminitat, sobre la lluita per la visibilització, o més aviat sobre la capacitat de treballar a l’ombra. Hi ha flors que no suporten la llum del Sol.
Aquest article es va publicar en el número 244 del Sàpiens (juliol 2022)
