La tria multimèdia: la història de l'escriptura animada i la Barcelona de Xavier Miserachs

Josep M. Ganyet ens proposa descobrir la història de l'escriptura a través d'una animació, perfecta pels més menuts de la casa

Autor
Josep M. Ganyet

La píndola de Toth

Des dels inicis de l’escriptura, ara fa uns 5.000 anys, mai tanta gent s’havia comunicat a través d’aquest mètode. La píndola de Thot és un documental animat sobre la història de l’escriptura. El teniu en obert al canal de YouTube NativLang i el podeu veure subtitulat en diferents idiomes. 

 

La Barcelona de Xavier Miserachs

Sabem com era el món més recent gràcies a la mirada dels fotògrafs. Les imatges que van enquadrar i capturar han format el record col·lectiu d’una època. I, de tots ells, destaca Xavier Miserachs, les fotografies del qual són un testimoni documental de la Catalunya dels anys cinquanta i seixanta.

El xicot que dedica una floreta a una noia a la Via Laietana, els emigrants que arriben carregats de maletes a l’estació de França o el camàlic que arrossega un carretó amb un Tetris de caixes al Born són escenes quotidianes d’un temps que ja han esdevingut mítiques. Podeu recuperar aquest món que ja no existeix al compte que l’arxiu Miserachs ha obert a Instagram. Una meravella!

www.instagram.com/arxiu_xavier_miserachs/

Una instagramer de principis de segle XX?

El 2015, unes imatges del fotògraf Mervyn O’Gorman fetes el 1913 es van exhibir al National Media Museum a Bradford (Regne Unit). A les imatges es podia veure una noia jove i rossa, abillada amb un vestit de bany i una caputxa vermella. Fins aleshores no se sabia qui era, però un tècnic retirat, que havia vist la foto al Daily Mail, la va reconèixer: era la mateixa que sortia en unes diapositives de l’època del mateix fotògraf. En aquell cas, hi surten ella i la seva família mentre van cap a la platja on es van fer les fotos. El posat de la noia, el color, les llargues exposicions que difuminen el mar… converteixen Christina Paddling en la primera instagramera de la història.

tuit.cat/bLpuT 

Chaplin i la IA

D’intents de restauració de films antics amb l’ajut de la intel·ligència artificial (IA) n’hi ha de més i de menys reeixits. Un d’aquests darrers és el curt Police de Charles Chaplin, del 1916. L’estabilització, l’augment de qualitat i l’acoloriment mostren l’actor amb tota l’esplendor, que en aquest cas vol dir decadència. Hi veureu els parracs, la brutícia i les llànties dels vestits com mai abans.

 

Aquest article es va publicar en el número 244 del Sàpiens (juliol 2022)