La imaginació i visió del futur de Jules Verne, en ple segle XIX, van convertir en un clàssic de la literatura d’aventures La volta al món en 80 dies. Ara, Isabel Soler es val d’un profund coneixement del passat i de la literatura de viatges per convertir, a partir de textos i testimonis de navegants del segle XVI, la història de la primera volta al món (en tres anys i 70.000 quilòmetres), la de Magallanes & Co., en una obra mestra que mereix esdevenir un clàssic. Professora de Literatura i Cultura Portugueses a la Universitat de Barcelona, l’autora aconsegueix que el rigor i la precisió historiogràfica a l’hora de relatar els antecedents, les raons i les vicissituds de la primera circumnavegació de la Terra per part del portuguès Fernando de Magallanes i el basc Juan Sebastián Elcano, entre el 1519 i el 1522, siguin compatibles amb el bo i millor de la literatura biogràfica, d’aventures i de viatges. Que tres quartes parts del llibre estiguin centrades en el context històric i personal, en els motius i els preparatius de l’expedició de Magallanes afegeix atractiu a una lectura que és tant o més apassionant que el visionat de la sèrie Sin límites, que es va estrenar coincidint amb els 500 anys de l’epopeia.
Un final tràgic
Forjat com a navegant fins a les Índies Orientals per Àfrica i l’Índic a les ordres de la Corona portuguesa, Magallanes es va posar al servei de l’emperador Carles I per despit i pel convenciment que les illes Moluques estaven a la banda castellana del Tractat de Tordesillas, i que existia un pas al Nou Món que permetia arribar-hi per l’oest. No sense problemes amb la tripulació de les quatre naus que capitanejava —una se li va amotinar i va tornar a Sevilla—, Magallanes va encertar-la amb l’estret que porta el seu nom, entre la Patagònia i la Terra del Foc, i en la tenacitat de creuar el Pacífic.
Però el mal càlcul el va fer errar en la ubicació de les Moluques i en voler evangelitzar les Filipines, on va trobar la mort. Practicant la pirateria i perseguits per la gana, l’escorbut, les tempestes i l’armada portuguesa, només 18 expedicionaris dels 240 inicials i una nau, a les ordres d’Elcano, van culminar la primera volta al món.
Aquest article es va publicar en el número 245 del Sàpiens (agost 2022)