Putzi ('homenet', en bavarès) era un marxant d’art a Nova York el 1910, bohemi i liberal, músic amateur, que posteriorment es va convertir en confident i pianista de Hitler i, després (quan el va repudiar), en un dels agents d’informació principals de Roosevelt. Un farsant? Un traïdor? El cas és que, per via d’aquest jaqueter, obtenim un passaport cap al cor de l’Alemanya nazi, cap a les pors del president americà i cap a les complicitats ocultes entre un país i l’altre abans de la guerra.
Un pont entre Europa i l’Atlàntic
Durant el trajecte ens trobarem amb Thomas Mann, Goebbels i Chaplin, però, sobretot, amb els capítols més determinants de la guerra i les seves contradiccions: concretament, Putzi (Ernst Hanfstaengl) estava fascinat per Hitler i creia que els Estats Units i Alemanya compartien el destí de vèncer l’enemic comú jueu i bolxevic. Putzi és clau en les noves fonts de finançament de Hitler, en el seu creixement polític i cultural, així com en la transformació de la revista del partit nazi en un artefacte de guerra.
El fet de caure en el refugi de Roosevelt no elimina la fascinació pel líder alemany, en una novel·la que, per tant, ens fa entendre el sinistre atractiu del nazisme i la seva rèplica, avui, en forma de populismes diversos. Concretament, ja que estem fent un pont atlàntic, el populisme que va dur Trump al poder. Un llibre necessari, higiènic i, sobretot, alarmant.
Aquest article es va publicar en el número 246 del Sàpiens (setembre 2022)
