Apología de la história o el oficio de historiador

En assaig històric, un clàssic se sap que ho és quan el seu contingut no només aguanta bé el pas del temps (encara que faci gairebé un segle que va ser escrit), sinó que, a banda de ser d’interès, el text respon fins i tot a qüestions d’actualitat avant la lettre. Aquest és el cas del francès Marc Bloch (Lió, 1886 - Saint Didier-de-Formans, 1944), que a l’Apología de la historia o el oficio de historiador resumeix perfectament el debat (d’altra banda, etern) sobre les lleis d’arxius i secrets oficials. Segons Bloch, “els dos principis responsables de l’oblit i la ignorància són la negligència, que extravia els documents; i, encara més perillosa, la passió pel secret —diplomàtic, de negocis, familiar—, que els amaga o els destrueix”.

Manual de reflexió

Afusellat pels nazis per ser membre de la Resistència, el cofundador, amb Lucien Febvre, de l’Escola dels Annals va escriure les seves obres més conegudes durant la Segona Guerra Mundial. Si L’estranya derrota probablement és la més atractiva, en clau contemporània, provinent d’un eminent medievalista com Bloch, aquest manual de reflexió apassionat sobre l’ofici d’historiador publicat pòstumament, el 1949, mereix un lloc al costat de l’obra homònima de Josep Fontana L’ofici d’historiador. L’edició crítica que Étienne Bloch i Jacques Le Goff van preparar i que Fondo de Cultura Económica va editar a Mèxic el 1996 continua sent insuperable, però recuperar ara amb traducció de Carmen Pérez Sangiao i pròleg d’Elena Hernández Sandoica una edició per a tots els públics és d’allò més encertat. La pregunta amb què Bloch obre el seu llibre és simple i eterna: “Papa, explica’m, aleshores: per a què serveix la història?”