'La frontera'

El protagonista del llibre és Mateu de Bel, un pastor de Morella (i posteriorment lletrat) a través de la vida del qual coneixerem el moment fundacional del regne de València. Que és el veritable protagonista: som al segle XIII, en plena expansió de la Corona catalanoaragonesa cap al sud, i a través del traductor Josep de Sant Pere coneixerem la història d’aquest testimoni privilegiat que ens portarà per indrets com el monestir de Benifassà, Xàtiva, Sant Mateu, Peníscola, Alzira i, finalment, València. És allà on esdevé un lletrat prestigiós, després de passar els estudis i d’haver estat ajudant del metge morisc Jucef Bonsenyor, assistent de la noblesa.

Acords i pactes

De seguida descobrirà la importància de les lleis, en un moment en què totes les lleis havien de canviar: normes de convivència, jerarquies, furs, límits, fronteres. La gran idea del llibre és que aquest darrer concepte delimita territoris però també comportaments i cultures. I, més enllà d’aquesta idea, el missatge aposta pels acords abans d’arribar als litigis. Mateu es pot dedicar a ser un home de lleis, però mentrestant pateix per totes les situacions en què les fronteres espirituals, les condicions socials i, sobretot, l’exercici del poder impedeixen sovint que les persones es trobin. No cal travessar territoris per detectar un univers diferent, de vegades, només cal travessar un carrer. Un llibre que ens ajuda a veure, també, la frontera mental absurda que encara arrosseguem amb la nostra pròpia història.