Un artista es pot abstreure de la història i del patiment dels seus contemporanis? Aquesta pregunta se la fa la violinista Nejiko Suwa, que el 1943 rep de mans de Joseph Goebbels un Stradivarius, en una cerimònia que segella l’aliança entre el Reich i l’imperi japonès. Per què aquest magnífic instrument no sona com ho hauria de fer?
El concepte d’unitat d’Espanya és central i gairebé omnipresent en el llenguatge de la política espanyola actual. Sovint no tan sols se li atorga una dimensió estrictament política, sinó fins i tot una visió transcendent o metapolítica. Davant d’aquest protagonisme, el catedràtic d’Història Moderna de la Universitat d’Autònoma de Barcelona, Antoni Simon, presenta un estudi, fins ara inexistent, sobre la fonamentació intel·lectual d’aquest concepte. Concretament, Simon ofereix eines de coneixement per distingir de quins valors, fonamentacions i transmissions culturals es nodreix la construcció política del concepte unitat d’Espanya en el nostre present. I per fer-ho es remunta a algunes herències rebudes des del món antic i medieval, encara que la consolidació del concepte no es produirà fins a les darreres dècades del segle XVIII i la primera mei· tat del segle XIX.
El fet religiós és tan antic com la humanitat i ha acompanyat i acompanya els homes i les dones d’ahir, d’avui i de sempre. En aquesta col·lecció, formada per tres volums, l’autor indaga sobre l’origen de les grans religions des de les cultures de l’antiguitat fins a les religions monoteistes com el judaisme, el cristianisme i l’islam.
