Per tradició familiar, la seva casella de sortida és la història i els arxius.
Sí, podríem dir que vaig néixer i vaig viure dins un arxiu. El meu pare, Agustí Duran i Sanpere, era el director de l’Històric de Barcelona i de petita m’hi passava la vida. Era el meu món. Recordo que hi havia moltes habitacions i jo anava obrint portes i veia gent treballant en silenci. Jo era força cotorra i, perquè callés, m’entretenien fent-me fer cal·ligrafia. És un dels primers records que
Eulàlia Duran: “Els textos literaris són una font d’història indispensable”
La catedràtica d'Història Moderna Eulàlia Duran és una figura clau de la historiografia catalana de la segona meitat del segle XX i ha rebut el Premi d'Honor de la Història, que impulsem des de la revista 'Sàpiens'
